What is wrong with Baldy? radical non-referring view of "I"

Abstract

That the study of the first-person reports of intentional actions, happenings, thoughts, and sensations as revealing the structure of self-consciousness was a central theme of Anscombe's work in philosophy of mind has not been sufficiently registered in the literature. I aim to show that this theme animated many of her works throughout her writing career and her "The First Person" (1974) can be best understood as one of these works and in the light of others. / Que l’estudi dels informes de primera persona d’accions intencionals, esdeveniments, pensaments i sensacions com a reveladors de l’estructura de l’autoconsciència va ser un tema central del treball d’Anscombe en filosofia de la ment és quelcom que no ha estat prou considerat en la literatura sobre el tema. El meu objectiu és mostrar que aquest tema va animar moltes de les seves obres al llarg de la seva carrera com a filòsofa i que el seu «The first person» (1974) pot entendre’s millor com una d’aquestes obres i tenint-ne en compte d’altres.